Arantzazu

Visites guiades del Santuari d’Arantzazu

263741285_21

Mès informació:
Centre d´Informació i Interpretació Turística de Debagoiena 
Tlfn. 943 71 89 11 - 943 79 64 63

 

 

 

 

Visites guiades del Santuari d’Arantzazu i també és possible realitzar la visita denominada "Oteiza i Arantzazu". La relació entre Jorge Oteiza i el Santuari d’Arantzazu i la importància del Santuari d’Arantzazu en la vida d’Oteiza constituiran els eixos d’aquesta visita.

Horari de visites guiades:

Hivern:
Dissabtes, diumenges, dies festius i ponts:
10:30, 11:30, 12:30
De dilluns a divendres:
De 8:00 a 14:00
Estiu i Setmana Santa:
Cada dia: 10:30 11:30 12:30 16:00 17:00

Necessària la reserva prèvia:

Per realitzar-ne la reserva i obtenir informació complementària
(Altres visites de l’entorn, restaurants…):
Per realitzar-ne la reserva i obtenir informació complementària(Altres visites de l’entorn, restaurants…):
Tel: 943 71 89 11 - 943 79 64 63
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

 

 

AddThis Social Bookmark Button
   

Història

aran11

 

El Santuari d’Arantzazu, al terme municipal d’Oñati, és penjat sobre barrancs i edificat sobre rocams en una zona agrest i natural.
Tot i que, des de l’any 1918, la Mare de Déu d’Arantzazu és patrona de Gipuzkoa, aquesta imatge duu l’empara més enllà del límit provincial, i arriba fins i tot a Amèrica amb els missioners.
La història ens fa remuntar al 1469, any en què la tradició data el descobriment de la imatge. Conta aquesta tradició que la trobà un pastor d’Uribarri que cercava les cabres per aquesta contornada. El pastor s’anomenava Rodrigo de Baltzategi. I, segons aquesta tradició, la imatge estava desada en un arç, que després ha estat utilitzat com a imatge de la vida. I la veritat és que, a Arantzazu, abunden els arantza o arços.
La realitat és que, des d’aquestes primeres dates, es mobilitzaren els pobles d’Oñati i Arrasate, i començaren a peregrinar a aquest indret singular. El poble d’Oñati va enviar al lloc Juana d’Arriarán amb unes quantes ajudantes per tenir cura de la imatge i fer-se càrrec de l’acollida dels peregrins que hi arribaven cada vegada en nombre més gran. Des de l’any 1501, els franciscans tenen el permís papal per romandre a Arantzazu, i així ho han fet durant més de 500 anys.
Arantzazu té una gran història. Història espiritual i cultural molt rica. Ha estat centre de nombroses peregrinacions i lloc de trobada per als bascos. La història cultural del Santuari ha estat significativa quant a la literatura basca, la música, l’art. Arantzazu no sols va sobreviure a tres incendis importants (1553, 1622 i 1834), sinó que en sortí enfortit, gràcies precisament als peregrins i amants que aixecaren un Arantzazu cada vegada més bonic.

El Santuari d’Arantzazu, al terme municipal d’Oñati, és penjat sobre barrancs i edificat sobre rocams en una zona agrest i natural.

 

Tot i que, des de l’any 1918, la Mare de Déu d’Arantzazu és patrona de Gipuzkoa, aquesta imatge duu l’empara més enllà del límit provincial, i arriba fins i tot a Amèrica amb els missioners.

 

La història ens fa remuntar al 1469, any en què la tradició data el descobriment de la imatge. Conta aquesta tradició que la trobà un pastor d’Uribarri que cercava les cabres per aquesta contornada. El pastor s’anomenava Rodrigo de Baltzategi. I, segons aquesta tradició, la imatge estava desada en un arç, que després ha estat utilitzat com a imatge de la vida. I la veritat és que, a Arantzazu, abunden els arantza o arços.

 

La realitat és que, des d’aquestes primeres dates, es mobilitzaren els pobles d’Oñati i Arrasate, i començaren a peregrinar a aquest indret singular. El poble d’Oñati va enviar al lloc Juana d’Arriarán amb unes quantes ajudantes per tenir cura de la imatge i fer-se càrrec de l’acollida dels peregrins que hi arribaven cada vegada en nombre més gran. Des de l’any 1501, els franciscans tenen el permís papal per romandre a Arantzazu, i així ho han fet durant més de 500 anys.

 

Arantzazu té una gran història. Història espiritual i cultural molt rica. Ha estat centre de nombroses peregrinacions i lloc de trobada per als bascos. La història cultural del Santuari ha estat significativa quant a la literatura basca, la música, l’art. Arantzazu no sols va sobreviure a tres incendis importants (1553, 1622 i 1834), sinó que en sortí enfortit, gràcies precisament als peregrins i amants que aixecaren un Arantzazu cada vegada més bonic.

 

AddThis Social Bookmark Button
   

Arquitectura

aran21

 

Arantzazu constitueix un centre d’art i espiritualitat important. S’hi concentra un important patrimoni artístic a la nova Basílica que es va començar a edificar el 1950 i s’inaugurà el 1955.
L’edificació de Laorga i Sáenz d’Oiza, l’absis de Lucio Muñoz, les vidrieres de Javier Álvarez d’Eulate, el fris d’apòstols de Jorge Oteiza, les portes d’Eduardo Txillida, les pintures del cambril de Xabier Egaña, la Cripta pintada per Néstor Basterretxea, fan d’aquesta Basílica un centre significatiu d’art basc. Al seu dia, va significar tota una revolució en la comprensió de l’art religiós, tot fent de l’art sagrat un lloc obert i un espai d’acollida plural.
Arantzazu constitueix un centre d’art i espiritualitat important. S’hi concentra un important patrimoni artístic a la nova Basílica que es va començar a edificar el 1950 i s’inaugurà el 1955.L’edificació de Laorga i Sáenz d’Oiza, l’absis de Lucio Muñoz, les vidrieres de Javier Álvarez d’Eulate, el fris d’apòstols de Jorge Oteiza, les portes d’Eduardo Txillida, les pintures del cambril de Xabier Egaña, la Cripta pintada per Néstor Basterretxea, fan d’aquesta Basílica un centre significatiu d’art basc. Al seu dia, va significar tota una revolució en la comprensió de l’art religiós, tot fent de l’art sagrat un lloc obert i un espai d’acollida plural.

 

AddThis Social Bookmark Button
   

Peregrinacions

aran31

El 9 de setembre s’hi celebra la festivitat de la patrona de Gipuzkoa.
Des de maig fins a octubre, s’hi realitzen peregrinacions organitzades per les parròquies i grups de Gipuzkoa, Bizkaia, Araba i Nafarroa, cada diumenge i festius. També la comunitat cristiana d’Iparralde hi celebra una gran peregrinació cada dos anys.

El 9 de setembre s’hi celebra la festivitat de la patrona de Gipuzkoa.

 

Des de maig fins a octubre, s’hi realitzen peregrinacions organitzades per les parròquies i grups de Gipuzkoa, Bizkaia, Araba i Nafarroa, cada diumenge i festius. També la comunitat cristiana d’Iparralde hi celebra una gran peregrinació cada dos anys.

 

AddThis Social Bookmark Button
   

Gandiaga topagunea

aran41

 

S’ha creat a l’antic Seminari un Centre cultural de Trobada, anomenat “Gandiaga Topagunea”, on la cultura pugui ser espai de diàleg i trobada.
Lloc de diàleg i trobada. Centre cultural en un espai sorprenent i modern que replega un espai per al diàleg sense límits.
Compta amb infraestructures adequades per a la realització de reunions i congressos i, a més, diverses entitats hi disposen d’espais concrets.
S’ha creat a l’antic Seminari un Centre cultural de Trobada, anomenat “Gandiaga Topagunea”, on la cultura pugui ser espai de diàleg i trobada.Lloc de diàleg i trobada. Centre cultural en un espai sorprenent i modern que replega un espai per al diàleg sense límits.Compta amb infraestructures adequades per a la realització de reunions i congressos i, a més, diverses entitats hi disposen d’espais concrets.

 

www.arantzazugandiaga.com

AddThis Social Bookmark Button
   

El Misteri

263741827_21

 

Entre el Santuari i l’edifici Gandiaga Topagunea, hi ha un petit espai anomenat “El misteri”, un àmbit de recolliment i reflexió.
En aquest espai, destaquen els grans símbols: l’arç, sentit de la identitat d’Arantzazu; la roca, l’aigua que surt de la roca; els testimonis, alguns dels quals tenen rostres molt concrets.
Aquest indret vol ser el pas entre una societat amb una dinàmica antropocèntrica pròpia i allò que, pròpiament, pertany al misteri de la fe cristiana i la seva celebració.
Entre el Santuari i l’edifici Gandiaga Topagunea, hi ha un petit espai anomenat “El misteri”, un àmbit de recolliment i reflexió.En aquest espai, destaquen els grans símbols: l’arç, sentit de la identitat d’Arantzazu; la roca, l’aigua que surt de la roca; els testimonis, alguns dels quals tenen rostres molt concrets.Aquest indret vol ser el pas entre una societat amb una dinàmica antropocèntrica pròpia i allò que, pròpiament, pertany al misteri de la fe cristiana i la seva celebració.

 

AddThis Social Bookmark Button
   

Centre d’interpretació i informació turística de Debagoiena

turismobulegoa1

El centre d’informació turística i interpretació de la comarca està situat al costat de la botiga. El servei de visites guiades del Santuari també s’hi troba.
El Centre d’Informació Turística i Interpretació de Debagoiena és obert cada cap de setmana de l’any.
El centre d’informació turística i interpretació de la comarca està situat al costat de la botiga. El servei de visites guiades del Santuari també s’hi troba.El Centre d’Informació Turística i Interpretació de Debagoiena és obert cada cap de setmana de l’any.

 

Horari d' estiu i setmana santa:

10:00-14:00

15:00-18:30

Horari de tardor i hivern:

 Caps de setmana, ponts i festius.

10:00 - 14:00

Per reservar visites guiades o per a més informació, contacteu amb el número següent o adreça de correu electrònic:

943 79 64 63  edota  943 71 89 11

Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

www.turismodebagoiena.com

 

 

 

AddThis Social Bookmark Button