Natura

Debagoieneko Natura

Gure eskualdeko natura gai hartuta bideoa ikusgai:

onati101

 

 

https://youtu.be/Ij8yACP5iHA

AddThis Social Bookmark Button
   

Parc natural d’Aizkorri-Aratz

aizkorri1

Mitjançant el decret 76/2006, de 4 d’abril, es declara el Parc Natural d’Aizkorri-Aratz.
L’àrea d’Aizkorri-Aratz se situa entre els Territoris Històrics de Gipuzkoa i Araba, i ocupa la serralada que separa ambdós Territoris Històrics, si fa no fa entre els ports d’Arlaban i Otzaurte. Geogràficament, inclou les alineacions corresponents a les serres de Zaraia, Elgea, Urkilla, Aizkorri i Altzania, on s’ubiquen com a cims més destacats els d’Aitxuri, amb 1.551 m d’altitud, i Aratz, amb 1.442 m. La divisòria d’aigües cantabricomediterrània també es disposa al voltant d’aquesta alineació.
Des del punt de vista administratiu, l’àrea es reparteix entre quatre municipis alabesos (Asparrena, Zalduondo, Sant Millà i Barrundia) i set de guipuscoans (Leintz-Gatzaga, Eskoriatza, Aretxabaleta, Oñati, Legazpia, Zerain i Zegama), a més dels terrenys que corresponen a la Paeria General de Gipuzkoa i Araba. Geomorfològicament, l’àrea d’Aizkorri-Aratz es caracteritza per un relleu abrupte, amb diferències de cota que arriben a prop de 1.000 m entre les valls encaixades i els cims, i culminen en fronts calcaris com els d’Aizkorri, Aratz o Egino, al sector oriental, o sobre materials silicis, com a Elgea i Urkilla.
Altres elements geomorfològics de gran interès són depressions, costeres, congosts, dolines i conques càrstiques. Els rius que vessen les aigües al Cantàbric són el Deba, l’Urola i l’Oria, mentre que cap a la Mediterrània evacuen l’Arakil i el Barrundia.
Tanmateix, el cabal dels cursos superficials és condicionat pel gran desenvolupament del sistema d’aqüífers subterranis. S’hi conserva una bona extensió de boscos originals, especialment fagedes calcícoles i acidòfiles, així com rouredes. A aquest tipus de formacions correspon prop de la meitat del 40% de l’àrea. També paga la pena destacar-hi algunes clapes de roure blanc.
L’acció humana, però, hi ha modificat la vegetació potencial, de manera que les plantacions forestals i les àrees de camp atlàntic també hi assoleixen una bona representació, sobretot al sector guipuscoà.
S’hi han identificat 22 tipus d’hàbitats d’interès comunitari.
S’hi poden ressenyar les poblacions de rapaces, pícids, quiròpters, carnívors forestals, micromamífers i invertebrats saproxílics, molts d’aquests amenaçats o amb àmbits de distribució restringits en la CAPV en boscos ben conservats i extensos. En aquest sentit, és important la contribució de l’àrea a la conservació de les poblacions de picot negre (Dryocopus martius), milà reial (Milvus milvus), aufrany (Neophron percnopterus), mart (Martes martes), rata nival (Chyonomys nivalis), ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i osmoderma.

Mitjançant el decret 76/2006, de 4 d’abril, es declara el Parc Natural d’Aizkorri-Aratz.L’àrea d’Aizkorri-Aratz se situa entre els Territoris Històrics de Gipuzkoa i Araba, i ocupa la serralada que separa ambdós Territoris Històrics, si fa no fa entre els ports d’Arlaban i Otzaurte. Geogràficament, inclou les alineacions corresponents a les serres de Zaraia, Elgea, Urkilla, Aizkorri i Altzania, on s’ubiquen com a cims més destacats els d’Aitxuri, amb 1.551 m d’altitud, i Aratz, amb 1.442 m. La divisòria d’aigües cantabricomediterrània també es disposa al voltant d’aquesta alineació.

 

Des del punt de vista administratiu, l’àrea es reparteix entre quatre municipis alabesos (Asparrena, Zalduondo, Sant Millà i Barrundia) i set de guipuscoans (Leintz-Gatzaga, Eskoriatza, Aretxabaleta, Oñati, Legazpia, Zerain i Zegama), a més dels terrenys que corresponen a la Paeria General de Gipuzkoa i Araba. Geomorfològicament, l’àrea d’Aizkorri-Aratz es caracteritza per un relleu abrupte, amb diferències de cota que arriben a prop de 1.000 m entre les valls encaixades i els cims, i culminen en fronts calcaris com els d’Aizkorri, Aratz o Egino, al sector oriental, o sobre materials silicis, com a Elgea i Urkilla.Altres elements geomorfològics de gran interès són depressions, costeres, congosts, dolines i conques càrstiques. Els rius que vessen les aigües al Cantàbric són el Deba, l’Urola i l’Oria, mentre que cap a la Mediterrània evacuen l’Arakil i el Barrundia.

 

Tanmateix, el cabal dels cursos superficials és condicionat pel gran desenvolupament del sistema d’aqüífers subterranis. S’hi conserva una bona extensió de boscos originals, especialment fagedes calcícoles i acidòfiles, així com rouredes. A aquest tipus de formacions correspon prop de la meitat del 40% de l’àrea. També paga la pena destacar-hi algunes clapes de roure blanc.L’acció humana, però, hi ha modificat la vegetació potencial, de manera que les plantacions forestals i les àrees de camp atlàntic també hi assoleixen una bona representació, sobretot al sector guipuscoà.

 

S’hi han identificat 22 tipus d’hàbitats d’interès comunitari.S’hi poden ressenyar les poblacions de rapaces, pícids, quiròpters, carnívors forestals, micromamífers i invertebrats saproxílics, molts d’aquests amenaçats o amb àmbits de distribució restringits en la CAPV en boscos ben conservats i extensos. En aquest sentit, és important la contribució de l’àrea a la conservació de les poblacions de picot negre (Dryocopus martius), milà reial (Milvus milvus), aufrany (Neophron percnopterus), mart (Martes martes), rata nival (Chyonomys nivalis), ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i osmoderma.

 

Arantzazu parketxea

DSC01559

Horari:

De novembre a març:

De dimarts a diumenge: 10:00-14:00
Dissabtes: 10:00 – 14:00    16:00-18:00

Abril, maig, juny i octubre 

De dimarts a dissabte:  10:00-14:00   16:00-18:00

Diumenge: 10:00 - 14:00

Juliol, agost i septembre

De dimarts a dissabte:10:00-14:00   16:00-19:00

Diumenge: 10:00 - 14:00

Contacte:

Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
Tlnf. 943 78 28 94
AddThis Social Bookmark Button
   

Cova d’Oñati-Arrikrutz

arrikrutz1

 

Arrikrutz: les coves d’Oñati formen part del sistema càrstic de Gesaltza-Arrikrutz, i se situen al massís d’Aizkorri, a uns 400 m sobre el nivell de la mar.
Es tracta d’una cavitat desenvolupada en calcàries i dolomies del Juràssic superior-Cretaci inferior (entre 154 i 96 milions d’anys d’antiguitat). El sistema, amb 14 km de galeries interconnectades i 6 pisos superposats, és la cavitat més gran de Gipuzkoa.
La visita se’n desenvoluparà a la Galeria 53; situada al sector oriental de la cavitat d’Arrikrutz, galeria fòssil i claveguera antiga del riu Aldaola, presenta galeries de gran secció amb interessants concrecions estalagmítiques. La galeria, de 390 m de longitud, baixa 55 m, amb un pendent mitjà de 9º.
Així, al llarg dels 60 minuts que durarà el passeig per l’interior de la Cova, el sistema permetrà abordar, de manera absolutament pedagògica i atractiva, temàtiques com ara:
- L’aigua i la hidrologia com a escultores de la cavitat.
- La Cavitat d’Arrikrutz com una fracció dels més de 15 km que comprèn el complex i vast sistema càrstic de Gesaltza-Arrikrutz.
- La formació geològica de la cova i la valoració de les seves riqueses; entre les quals destaquen un riu subterrani i una galeria adornada per estalactites enormes.
- L’origen de l’univers mineral.
- Troballes arqueològiques i paleontològiques a Arrikrutz (esquelet sencer d’un Lleó de les Cavernes, esquelets parcials i cranis de panteres, i el jaciment dels óssos).
Més informació i reserves: 943 08 20 00 / 943 78 34 53.

Arrikrutz: les coves d’Oñati formen part del sistema càrstic de Gesaltza-Arrikrutz, i se situen al massís d’Aizkorri, a uns 400 m sobre el nivell de la mar.

Es tracta d’una cavitat desenvolupada en calcàries i dolomies del Juràssic superior-Cretaci inferior (entre 154 i 96 milions d’anys d’antiguitat). El sistema, amb 14 km de galeries interconnectades i 6 pisos superposats, és la cavitat més gran de Gipuzkoa.La visita se’n desenvoluparà a la Galeria 53; situada al sector oriental de la cavitat d’Arrikrutz, galeria fòssil i claveguera antiga del riu Aldaola, presenta galeries de gran secció amb interessants concrecions estalagmítiques. La galeria, de 390 m de longitud, baixa 55 m, amb un pendent mitjà de 9º.

 

Així, al llarg dels 60 minuts que durarà el passeig per l’interior de la Cova, el sistema permetrà abordar, de manera absolutament pedagògica i atractiva, temàtiques com ara:

- L’aigua i la hidrologia com a escultores de la cavitat.

- La Cavitat d’Arrikrutz com una fracció dels més de 15 km que comprèn el complex i vast sistema càrstic de Gesaltza-Arrikrutz.

- La formació geològica de la cova i la valoració de les seves riqueses; entre les quals destaquen un riu subterrani i una galeria adornada per estalactites enormes.

- L’origen de l’univers mineral.

- Troballes arqueològiques i paleontològiques a Arrikrutz (esquelet sencer d’un Lleó de les Cavernes, esquelets parcials i cranis de panteres, i el jaciment dels óssos).

 

Més informació i reserves: 943 08 20 00 / 943 78 34 53.

 

AddThis Social Bookmark Button